Sant Jordi 2019

Van picar a la porta. Estava estirada al llit. Aquell matí no em vaig poder aixecar pel mal de cap.

- Quin pal! Avui és Sant Jordi i jo aquí. No puc anar enlloc amb el cap com un timbal.
De sobte, van picar la porta.
- Adán?
- Sí, Ana.
- Ana Isabel Adán Modrego.
- Si ,sóc jo.
- Això és per tu.
I m'entreguen una rosa com mai m'hauria imaginat. L' agafo i veig que no hi ha targeta. Tanco la porta i continuo al.lucinant, sense deixar de mirar la rosa i si hi ha una targeta on posi qui me l'ha portat.
Tinc un enamorat ( penso entre mi ).
Mai a la vida. És la primera vegada que un Sant Jordi  em passa això.  Bé, havia somiat amb altres situacions més passionals, potser, però la rosa enviada a casa directament no se m'havia acudit mai.

De sobte, encara amb mal de cap, vaig pensar que  el noi que portava la rosa , no estava gens malament i que potser hauria d ' haver sigut més atrevida i haver-l'hi fet una "proposta interessant".  A més a més...M' havia somrigut molt i jo...jo... Merda!Jo en pijama i amb uns cabells que ni la Bony Tayler.
No perdo res ( vaig pensar dins meu). I vaig sortir corrents per dir-li alguna cosa.
Tot va ser molt estrany. Quan vaig obrir la porta per intentar agafar-lo, l'única cosa que vaig poder veure, va ser una cua verda al fons del passadís , i tot just es tancava la porta.
- Què estrany. Sembla la cua d'un llangardaix gegant...
No parava de pensar fins que... Ostres! No pot ser que el drac de Montblanc m'hagi vingut a veure a mi. Potser em volia com a víctima i se m volia menjar... M'ha confós amb la princesa... És tot ben estrany...però estava espantada i vaig tornar al llit.

Tornava a tenir el cap com un timbal de nou...Un drac m havia volgut enganyar?? I així em vaig adormir.

Van passar només cinc minuts i el Jordi, el meu veí em despertava una mica espantat.
- Tu, Bony Tayler...No sé què collons t'ha passat avui però t has deixat les claus al pany i t'he picat i no m'obries la porta...
- Jordi, no em trobo gaire bé. Sembla que ha vingut un drac a veure' m ,però t haurà vist i segur que ha marxat "per potes".
- Ana, descansa. Crec que no és la teva millor diada. De qualsevol manera jo et deixo la meva rosa perquè no digueu les veïnes del sisè, que no hi ha homes cumplidors.
Et deixo també un got d'aigua i m'escrius al mòbil si tornes a veure el drac, que llavors hauré de parlar amb ell... i també amb el metge.
- Quina febrada, nena- va continuar .

I així va marxar en Jordi a casa seva , deixant- me en el gerro la rosa ben col.locada. I és que sempre poden aparèixer els dracs, però segurament també hi haurà un Jordi per fer veure la realitat més amable.

Feliç Sant Jordi 2019.