Fa anys que participo a les classes d'Aquagym al gimnàs. Potser ja en fa deu anys (Buf! Passa molt ràpid!) I és veritat que quan vaig començar a anar- hi, la mitjana de l'edat de la gent que hi participava superava els 60 o 65, és a dir que jo amb 30 anys, trencava aquesta mitjana amb una (podem dir) gran diferència. Però m'era igual, la veritat. Una vegada vaig fer un curs de Hip- Hop amb 27 anys i la mitjana llavors estava en 15/16, és a dir que també la trencava o la sobrepassava...( I ara que hi penso, no sé si és millor trencar- la per sobre o per sota, jejejjeje!).
La qüestió, és que poc a poc , amb el pas del temps, aquestes classes tenen un caire diferent. Sota el meu punt de vista, òbviament. Començant per la mitjana, ara hi ha més dones de la meva edat ( sobre 40) i seguint amb que la idea de l'aquagim (que fa uns anys era com la "Maria" del gimnàs) ara s'ha transformat en una classe de les que surts dient: Ostres!Aquí no se sua perquè l'aigua ja mulla. Aquest canvi de classe, i de percepció té a veure amb dos factors: el primer de tots té a veure amb qui imparteix la matèria (li posaré el nom fictici de Katy), i la segona indubtablement té a veure amb mi mateixa i amb el pas del temps (Oh!Mai hauria pensat que un dia començaria a parlar així...Però per sort, he arribat💪)
Al principi, m' agradava anar- hi perquè hi havia un monitor que m encantava i permetia al meu cap fer- se històries erótico-festives... Aquesta era la meva realitat. Jo , situada en una piscina , al mig d'un grup de senyores d'entre 60 i 80 anys, ballava o feia els moviments estranys que ell proposava, mentres el mirava i pensava que en un moment ell pitaria el xiulet i m'obligaria a sortir fora de l'aigua amb qualsevol excusa. Llavors, amb qualsevol altre excusa em faria entrar dins el quartet del monitor de la piscina i allà ... Allà m'abraçaria entre els seus braços i ocorriria l'experiència més desitjada per tots dos...
(Una fantasia, que ... finalment sempre ha quedat com a fantasia i que amb els anys, tot i que l'encant del monitor continua essent el mateix, el meu cap avorrit sempre de pensar la mateixa fantasia, s'ha cansat...)
Actualment quan hi vaig trobo al meu propi reflex de dona impartint aquestes classes: vital, alegre i imaginativa. Amb aquesta ( que no és la primera que he nombrat ) fa un mes vam riure molt. Ella, tal i com es fa la classe ,va dictant els movimients des de fora de l'aigua i nosaltres des de dintre els repetim. La qüestió, és que sovint, copiar la imatge del seu cos, en moviment dintre de l'aigua, resulta un altre cosa que no t'esperes. I una cosa així va passar. Hi havia soroll,( les iaies sovint criden o s'entusiasmen, la qual cosa em fa riure molt i gaudir més, perquè penso: "Jo dintre d'uns anys, vull continuar rient-me així) i ella aixecava els bracos mentre obria i tancava les cames ... La qüestió és que jo no ho vaig entendre bé del tot i vaig començar a imitar el que veia al meu costat: senyores grans saltant d'un costat a l'altre obrint els braços " com si saludessin algú". Jo, per no preguntar ,vaig comencçar a imitar el que jo creia que era l'exercici, i de sobte , la monitora va començar a riure i em va fer un gest de complicitat . -Tot bé? - va preguntar. I jo-Sí. - Ah,ok. Semblava que t'ofegaves i demanaves auxili.😂😂😂😂😂😂 - va dir-me cridant , ja que no hi ha cap altra manera de comunicar-se allà dins .
( Certament, m' encanta quan soc còmica sense tenir la intenció, la veritat. Trobo que és un regal del cel, pels altres i per mi). Vaig començar a riure amb ella, però amb el soroll de l'aigua no li podia explicar bé que no havia entés res, ni del moviment, ni del que deia.
Han passat els dies i ara a les hores que hi vaig (que de vegades canvien ) em trobo amb la Katy . Aquesta, té passió pel que fa i vol que els clients sortim d allà amb la sensació de : "-Osti tu, què m ha fet aquesta tia avui."
Doncs amb ella resulta que les classes d Aquagym s' han transformat en una sala de peses i màquines , de la qual, quan surts estàs feta caldo.
I ja els ho diu a les iaies ( que encara són la majoria pel matí, però no sé jo, si continua amb aquest ritme, quant de temps aguantaran...) i a mi. : "Hoy, os vais a cagar." 😂😂😂😂😂
Jajajajajajaja!!! Em pixo només de veure- la perquè és un nervi. En menys d'un minut ha canviat dos o tres vegades de moviment i efectivament surts d allà pensant: això no és tan de " abuelas".( Amb aquella veu interna de que no tenen ni la meitat , quan en realitat l'han tingut tres vegades més durant tota la seva vida).
M'encanta l'Aquagym. No sé pas com no he agafat la COVID allà , entre vapors, vahos i demés. A més a més el número de limitació d'aforament és molt més gran que a qualsevol altre activitat. La sensació després de fer esport és sempre positiva i les pel.lícules que l'espai et permet crear-te són força enriquidores per nodrir el meu imaginari. Només desitjo arribar als 70/80 per poder continuar rient i gaudint de l'aigua com si fos un camp ple de flors , on em trobo amb les amigues, faig esport i ric molt.
22/4/2021
