Tomàquets, i una pera. He d'apuntar-me al curs de formació.
- O són tomàquets de la pera? Què m'ha dit? - Agafa les claus. No t'oblidis del dinar, que avui vas directa a la feina. (Surto de casa. Espero a l'ascensor) - L'agafo després? Suposo que voldrà dir tomàquets de la pera (a l'ascensor). (Surto al carrer) - Mira quin solete d'hivern que fa avui!! I ara? (pensament fosc) ... Per què apareix el "monstre"? Benvingut!! (feia estona)M'he aixecat amb tu i camino amb tu, novament...(Sensació al cap i al pit. Aquí, ben forts. Apretadets, amb mi)
(Entro al metro i em toco les butxaques). On està la targeta? A què... me l'he deixat a casa? I els tomàquets de la pera? Són de la pera, no? Trec el mòbil i li pregunto. D'acord, sí que porto la targeta. (Passo l'entrada al metro i el sento venir)... I a que se m'escapa? (Corro escales avall) Si arribo i l'agafo avui tindré un gran dia. Tooooma!!!(pensament màgic que ajuda un munt a viure la vida!!- és totalment irònic) (El metro marxa i em quedo sola a l'andana) Tindré un dia fantàstic (això no és pensament màgic, és simplement, que després d'adonar-me com funciono, ric i em dic això).
(Marxo a la vista cap a les vies) Ara ve ja el metro. - I l'assaig? Mira que n'és d'avorrit anar-hi sola. Ningú riu. Enyoro els dies de formacions, perquè el públic hi era sempre.
No en trec res...(el cap a la deriva als pensaments negres i foscos... Cada cop més foscos, en qüestió de segons... Morir-me? Embogir-me ara?... (M'acollona) Va vinga!! Vinga!!! Ara!!(I de sobte, per sort, intrusió d'un altre pensament que talla la foscor per un moment. És tan ràpid que ni el sé definir).
(Continuo a la vista posada sobre la via del metro que no apareix encara) - Què dolent estava el dinar de diumenge i què poc m'agrada la gent amb veritats absolutes (estic associant moments amb persones). Fan que, si ets una mica insegura... doncs t'ho recorden... O potser soc jo, com ho rebo,no? (Oh! No! Sembla que marxo a una altra deriva de nou... Més pensaments foscos i maleïts, que connecten directament amb el cap i el pit). (Continuo amb la vista a la via del metro i a la pantalla hi posa 52 segons)
- Puff! I ara fa pudor. D'on ve aquesta olor? (Surto de la deriva sense adonar-me) Sembla que arriba el metro. Merda! He oblidat les claus de l'escola (Canvi instantani de pensament). - No he tret absolutament res en dos mesos. Tres principis em va dir. Munta tres principis teatrals. I no he fet una merda, perquè sempre apareix el boicot. Res em fa gràcia. Tot està molt vist. Et falta cos, Ana, el cos!! Sempre parlant!! Parles massa. Necessitem veure que al cos passen coses. Acció...I l'altre dia?? ¿¿No me importa tu opinión??De verdad, Ana , sin comentarios ...(Falten 15 segons, per l'entrada del metro a l'andana) (Canvi brusc) Faré croquetes i un pastís pels alumnes. Però no ho diguis i fes-ho. Ja portes dies, que ho faràs i no ho has fet.
(Em poso els cascos, el metro entra) Posa't una meditació. O simplement posa't els cascos que només el fet de portar-los fan que desconnectis de l'exterior. No cal que escoltis res. Com l'altre dia. Observes l'exterior amb la teva música. Tot i que no sigui gaire bona. Les millors peces es creen després de moltes vegades provar...
(El metro arrenca)
DOS MINUTS DE CERVELL.
Ana , 19 febrer 2024
