CUMPLIENDO OBLIGACIONES

cumpliendo obligaciones...

Bucle, looping ,boomerang,
circulitos , vienen y van…
Cuadrados y triángulos, escalenos
e isósceles...Pasemos a pentágonos ,
hexágonos o busquemos
formas nuevas… ¿acaso podemos?
Porque me aburro como un día
sin pan…

Ana -

MIRAR ELS NÚVOLS

M’agradava tant mirar els núvols que m’havia perdut mil vegades en ells pensant que aquell gris, blanquinós , dens i infinit em permetria la llibertat dels meus somnis. Sé que ho continuaria fent, perquè això venia de sèrie.

Però ben bé aquell somni no era cert, o potser si. Arribava el moment de prendre decisions , que pensava que eren definitives, com sempre, i mai m’adonava que res era així, que res era definitiu , que res era infinit, com l’home mateix a la terra (Merda! Quina llàstima, JO VULL SER INFINITA!)

Però tenia la capacitat de fer de qualsevol cosa un món sencer, amb tot el que allò comportava: seria capaç de sentir l’alegria més plena i el dolor més profund. I tot allò era real, perquè a les meves vísceres se sentia el batec de l’angoixa com la del goig de la felicitat; perquè el meu interior rebia somriures i plors i els feia seus.... I eren seus…

Voler desfer-se’n d’això era una lluita continua, i després de molt xerrar i xerrar  (Donava gràcies al cel per haver-me donat la capacitat de la “xerrameca”) , havia d’acceptar que no m’havia de desfer de res meu, que tot ho havia d’estimar.  TOT, inclús la part més fosca , que era d’un obscur ennegrit sever, d’una intensitat opaca que ofegava. (Quina mandra!).

Que perdre’s entre els núvols no era dolent si de tant en tan sabies observar i afrontar què passava sota d’aquells núvols, i si de tant en tant, t’arriscaves a veure i sentir el que hi havia fora de tu mateix i a acceptar-ho, sense canviar res teu, però respectant-ho i fent tot el possible, perquè aquell viatge entre núvols un dia coincidís una miqueta amb allò que passava sota d’ells.

Ana ,Gener 2018