viernes, 30 de diciembre de 2016

LES ÚLTIMAS PARAULOTES DE L' ANY

A les acaballes de l’any,
Ai, bon company!
Temps de reflexions
per molts …
que se’n van en avions.
Em refereixo a aquestes propostes,
o noves fites
sovint falses i angostes,
sovint no ben dites
ni pronunciades …
Llavors, és que les diuen
les boques petites.
Però sí que de  vegades,
són idees  ben fermes
i també es porten a terme.

Fites i nous objectius,
motors , que treuen les pors
i  empenten endavant.
Doncs sempre ha d’haver motius
per caminar cantant .
I si no n’hi ha: Para!Stop!
Alguna cosa està palpitant.
Escolta-la. Pot ser excitant.

Palpitant: bullint ,florint o emergent;
de qualsevol manera sigues valent,
i no t’atabalis molt o suficient,
només en un punt mig  i sempre pacient.
Llegeix els clàssics, reflexiona,
però ni massa ni poc,
perquè això no et fa millor persona
i perquè potser ,
no et “menges un moc” : )

Feliç 2015: Ana Adán

lunes, 24 de octubre de 2016

ESCENARI

Gràcies escenari per ser solidari
amb les meves  passions i els meus dimonis.
Per ser testimoni,
del meu món imaginari,
i permetre’m fer rebombori,
tot i que per a molts potser resti il.lusori.
Gràcies per donar veu del que penso,
perquè ets com un solucionari
de problemes quotidians , llunyans, 
potser irrisoris.
Gràcies  pel plaer que sento:
aquí i ara, prioritari.
Per fer que em mogui.

Gràcies escenari, per ser testimoni
de les meves passions i dels meus dimonis.
per deixar-me ser estrafolari,
per ser solidari
amb el meu cor solitari,
amb un gran repertori
d’accions i situacions crítiques.
Per ser extraordinari
deixant que la meva veu ompli i no decori.
Per ser creador embrionari
de raons en altres ments ,seductor i
propulsor d’idees ,probablement .
Satisfactori.
Gràcies .

miércoles, 5 de octubre de 2016

"Dubtes"

De vegades no entenc…
De vegades estic plena de dubtes
¡Ai quina por! ¿Seré una dona corrupta?
¿Seré potser una roca en el camí d’ algú, abrupta?
¿Què seré jo,quan dubto de la meva conducta?
De vegades al contrari, sóc tan llesta…
Que em faria a mi mateixa una festa
Per felicitar-me  i dir-me : sí tu! Ets aquesta!
Intel·ligent ,potent, permanent,
una mica inconscient,
esbojarrada,neguitosa
però competent i imminent...
De vegades…Aiiiiiissshhh!
Que ho senti  moltes vegades!!

martes, 4 de octubre de 2016

"Lo que somos"

Y solo somos polvo de estrellas,
de esas estrellas que se estrellan
y se estrellaron, entre ellas.
De estrellas
que a la tierra rayaron
y asombraron con su brillo,
y con sus chispas
intermitentes,
que sutilmente
iluminaron.
Y solo somos los polvos
que echaron las estrellas,
cuando se entusiasmaron,
cuando lloraron,
cuando discutieron
y se enfadaron.
Entonces ,derramaron
cenizas, polvo
estelar…
Y ellas mismas
un manto ligero
incandescente
en la Tierra crearon:
Y solo somos polvo de estrellas.


Noviembre 2015

"Sant Jordi 2016"

Llavors ella li va agafar la rosa de les seves mans amb un gest mig atzarós , i mentre se la posava entre els llavis ,la mossegava amb ràbia, i el mirava fixament als ulls, es va començar a despentinar el cabell sota aquell ritme de rumbeta bona que la feia fluir amb lleugeresa. Ell, la mirava bocabadat com un estaquirot.
Després ella, se’n va adonar que el seu drac, aquell que tan poc li agradava, continuava allà. Però es va armar de valent i li va netejar la ferida. El va reanimar i es va pujar sobre d’aquell animalot ben carregada de por, com sempre .Aquell homenot vestit de cavaller no es podia creure el que estava veient i tot i que volia marxar , no podia deixar de seguir cap dels seus moviments ben parat, perquè alguna cosa dintre d’ell el feia romandre allà. S’havia quedat fascinat en veure com aquella “gitaneta” muntava el seu drac.
Un cop va baixar del drac, les seves mirades es van creuar amb complicitat. Tots dos sabien que les seves històries començaven de nou en un altre capítol , amb dracs , roses , noves rumbes i nous rumbs ... en mans del seu propí destí per escriure-les i llegir-les.
Feliç Sant Jordi 2016 ;)

"A Eva Hache"


"Secretillo" (2015)


“Bur bujas”, “bur brujas”…
Shhhhh…que existen las brujas
en las pompas de jabón.
¡Brillantes granujas!
Con escoba…Bur…
¡Qué miedo!
¡Las b
)rujas!
Y sino las ves,
las dibujas …
Porque existen
y aparecen cuando soplo
en flotantes pompas
¡Tremendas pirujas!
¡Qué divertidas con sus pelos!
¡Las muy locas!
Volando,
bebiendo champán
y emborrachándose
de las doradas
bur bur bur…
burbujas :

"Timidez"

¡Oh, timidez!
No me intimi - des
Porque cuento hasta diez,
¿O descuento mejor?
¡Par diez!
Me das pereza ,
de la cabeza a los “piezzzz”
¡Oh timidez, ¿sabes qué hare?
Aceptaré mi rojez,
lo haré por sensatez
porque siento que sino
te excusas con una embriaguez
descarada de locura,
que a su vez
degenera la mirada 
externa de mi total sencillez.
¡Oh timidez!
¡Me perteneces de la cabeza
a los piezzzzz!
¡Maldita sea!
¡Pues haré que se te coma un pez
entre burbujas de colores,
o te mandaré a Fez
sin excusa alguna
para entonces sacar
toda mi desfachatez!







"AL moco"

Moco : estás loco.
Te has subido a mi cerebro
con la afluencia del río Ebro.
Y me haces sentir mal.
Con esta cara, no bonita
parezco un carcamal
Estoy fatal.




Noviembre 2014

"La tapa del tupper"

La tapa del tupper no tapa,
porque peta. Entonces,
queda la olla repleta.
Tapa que tapa, peta que peta, olla repleta.

La tapa del tupper  que topa,
hace tope en la olla repleta.
Tapa que tapa , tope que topa, olla repleta.

Peta la olla repleta, así
la tapa peta en el tupper.
Pota, peta ,pita ,pata para el tupper.
Si el tupper tuviera patas,
la tapa del tupper sería inútil para la olla repleta.

La tapa del pote ya topa,
porque ese pote no tiene tope.
¡La tapa del tupper no tapa!
El pote no se tapa, y la olla pita.
Tapa que tapa, peta que peta, olla repleta.

Peta la olla repleta.
Y no se tapa , así que peta,
El alimento prieto topa con la tapa
y la olla pita.
Tapa del tupper no tapas el pote.
Tapa del tupper , tupper sin tapa.
Tapa que tapa, peta que peta, la ollla repleta.


¡Oh!¡ La tapa no tapa la olla repleta!
Olla repleta que peta .
La tapa no tapa.
La tapa del tupper.
Olla repleta, que no peta
porque la tapa no tapa.


Tapa que tapa ,peta que peta, olla repleta.

"A las palabras"

Un poema de conmemoración a las palabras. Porque las podemos llegar a plasmar dentro de nuestros pensamientos y luego ver que el mundo no gira en torno a las palabras…Gira en torno a los actos. No obstante, hay que agradecer a esa maravillosa estructura de monemas , que nos permita crear pensamientos y de ahí caminar hacia los actos.

Palabras

Son sensibles en tu boca
cuando salen como una explosión,
o cuando salen con la intención
de manipular o ir a traición.

Son sensibles en tu boca
cuando salen con ternura,
cuando salen con frescura
y agilidad para crear hermosura.

A veces instruyen y otras destruyen.
A veces acompañan a un gesto.
A veces simplemente decoran un contexto.
A veces desengañan.
A veces dañan y arañan.
A veces acarician con imprudencia.
Y otras veces, tienen la ilusión
de tocar un alma,
abrazarla y ofrecerle calma.

Palabra fortuita,
palabra bendita o maldita,
que irrita y que excita.

"ANIVERSAURIO (a CArlo- Mô)"



Este ANIVERSARURIO no es de un funcionario
o un corsario, o un mandatario,
sino que es de un dinosaurio:
Carlo MO, el quincuagenario,
el que no fuma Farias y
al que le gusta el gin “Larios”.

Quien lo conoce, sabe que no es alguien serio,
pues estrena una serie de parodias,
y probablemente usted se ría
en ocasiones varias.
¡Feliz cumpleaños al dinosaurio!
¡Por viejo, por mayor por reaccionario,
por no ser precario y ser extraordinario,
y por darnos su corazón en el escenario!

Ana Adán . Octubre de 2014

"Les últimes paraulotes de l'any 2014"




A les acaballes de l’any,
Ai, bon company!
 
Temps de reflexions
per molts …
que se’n van en avions.
Em refereixo a aquestes propostes, 
o noves fites
sovint falses i angostes,
sovint no ben dites
ni pronunciades …
Llavors, és que les diuen
les boques petites.
Però sí que de vegades, 
són idees ben fermes
i també es porten a terme.
Fites i nous objectius,
motors , que treuen les pors
i empenten endavant.
Doncs sempre ha d’haver motius
per caminar cantant .
I si no n’hi ha: Para!Stop!
Alguna cosa està palpitant.
 
Escolta-la. Pot ser excitant.
Palpitant: bullint ,florint o emergent;
de qualsevol manera sigues valent,
i no t’atabalis molt o suficient,
només en un punt mig i sempre pacient.
Llegeix els clàssics, reflexiona,
però ni massa ni poc,
perquè això no et fa millor persona
 
i perquè potser ,
no et “menges un moc” : )

Feliç 2015: Ana Adán

"Vivint"

Accepto el que cadascú pot donar-me,
he après a no ofegar-me
a donar respostes sense més voltes
a dir: tu /això ja no m’importes ,
sense que faci mal … i no estic fatal! : )
 
He après a acomiadar-me,
del temps , dels espais i de les persones 
a transformar-me com ho fan les ones,
en el mar, quan tornen de retruc,
ben fortes.
A saber retrobar, a sorprendre’m
d’ una manera diferent, 
seguint el vent de ponent
o el de mestral o tramuntana…
Tant me fa! Perquè faré sempre 
el que em doni la gana. 
He après a recordar que sé

il•lusionar-me de nou ,
gaudir dels moments senzills , 
com de les coses petites i dels detalls 
amb brills i dels bons gestos,
amb o sense perill...
He après a trencar i començar 
a rescatar , apartar , oblidar,
a protegir-me , obrir-me i esbrinar.
He après a viure ara i tranquil•la
a jugar amb el que porto a una 
digna motxilla;
a trobar la meva pau
i a dir : Eh ! tu babau!
Que estic serena,
ara deixa’m si us plau. : ) 
A més a més tot ho he après,
d’una manera enginyosa i dolça,

bonica, elegant o grollera ,
la qual cosa em fa dona rica
i artificiosa.
He après que vull aprendre
i que no vull deixar de sorprendre’m
de la curiositat ,el desig i la realitat.

"Les últimes paraulotes de l'any 2014"




A les acaballes de l’any,
Ai, bon company!
 
Temps de reflexions
per molts …
que se’n van en avions.
Em refereixo a aquestes propostes, 
o noves fites
sovint falses i angostes,
sovint no ben dites
ni pronunciades …
Llavors, és que les diuen
les boques petites.
Però sí que de vegades, 
són idees ben fermes
i també es porten a terme.
Fites i nous objectius,
motors , que treuen les pors
i empenten endavant.
Doncs sempre ha d’haver motius
per caminar cantant .
I si no n’hi ha: Para!Stop!
Alguna cosa està palpitant.
 
Escolta-la. Pot ser excitant.
Palpitant: bullint ,florint o emergent;
de qualsevol manera sigues valent,
i no t’atabalis molt o suficient,
només en un punt mig i sempre pacient.
Llegeix els clàssics, reflexiona,
però ni massa ni poc,
perquè això no et fa millor persona
 
i perquè potser ,
no et “menges un moc” : )

Feliç 2015: Ana Adán

"Puta Ama" (Febrero, 2015)

Poema dedicado a Cristina Gra Ro, titulado con esas "dulces palabras" que ella utiliza para referirse a mi arte ;) . EStaba pendiente y por fin llegó...para su cumpleaños.

PUTA AMA (¡cuánta grosería! PA)
Puta ama , puta ama,  
Oh! Tú…Siempre haces lo que te da la gana,
como el resto del mundo 
y sin esconderlo ,
eso tiene un valor extra 
y no hay que desmerecerlo.
Puta ama, puta ama, 
Te conozco desde los 18…
Y ahora vas hacia los 35…
Sería una rima fácil ,
lo que yo ahora podría hacer
pero no voy a “caer”, 
voy a ser dócil,
y un deseo te voy a conceder:
Tu poema de “PA O AP”,
¡Qué más dará!
Si del derecho o del revés,
si tienes el título otorgado,
de la cabeza a los pies.
PA, amiga querida, te deseo en este día
y el resto, lo mejor:
buena compañía,“curro” ,”dineritos”,
“viajecitos”,Y mucho amor…
Porque sino compañera,
¿Para qué narices la vida? 
El que quiera estar “de capa caída”,
perfecto, esa es su elección.
 
Pero NO para PA,
 
esa sí que es tu bendición.
PA , hoy te diré otra cosa:
Y es que tú no eres la más hermosa,
ya que es la que escribe el texto
 
más lozana y golosa ,
Y además en cualquier contexto.
 ;)
Siento decirte esta noticia,
pero la vida es así.
Sin embargo te diré
que "Tú" eres la "PA" , preciosa,
 
por ese “culito cubano”,
 
por la actitud activa , inquieta
 
y voluntariosa .
La PA es alguien singular
 
y no te olvides de ello ,
porque tu papel es duro de pelar.


Con todo esto recordarte
que hay que estar en la brecha,
hasta que uno se harte quemando
bien “la mecha”.
Hacer rimas y teatro,
cada uno el suyo propio,
así que yo ahora ,
desde el mío y mi repertorio,
te deseo lo mejor para los 35
 
y para el resto,
 
siempre con mucho ahínco.
Felicidades PA.
Ana


"A tots els ocellets"



"Quan els ocells tremolen i no volen
és perquè necessiten una abraçada
gran o petita, desmesurada.
 
Quan els ocells tremolen i no volen
necessiten una empenta
 
d’algú que els estimi 
i vagi amb ells 
a les palpentes".

Sueños "Delparaocón" : Alma


Los espacios del sueño…
Los espacios del sueño son los sitios de nuestras verdades más bonitas y oscuras, más misteriosas, sencillas y tediosas…Son nuestras esencias.
Los espacios del sueño permiten mi adicción que no es contradicción. ¿O sí? pero me vale porque sino todo se sale o nada vale y todo es banal o trivial ... y entonces no es divertido...

"Floretes de primavera"


Floretes de primavera…
Al meu estomac passen moooooolllltes cosetes!!!
Ups!! Crec que tinc floretes…
És primavera i tinc ganes d’estimar … Tralarí –tralarà!,
què bonic serà!!
I les meves hormones , que són ben “mones”,
miren al cel ,miren a dintre, miren a fora, 
Si us plau!!!…Que ja no és tant d’hora!!
Potser s' ha de pensar …
A qui es vol estimar? Però si hi ha dubte ,
estima a tothom… i ... Chim –pom!!
És la teva essència, 
tingues paciència ...
I sobre tot... Presència...
Visca la primavera,
Però també que visqui l’hivern,
perquè les etapes cap a dintre i sense llum,
també són de moviment...
molt més profund, Chis pum !

"Sant Jordi 2015"



Quan Sant Jordi piqui a la porta ... li hem de fer passar. Com a mínim, perquè deixi un llibre amb una rosa ben bonics... si després promet bona conversa i riure, que segui home! farem la tarda i li diré que he matat a un drac...a veure després què passa ... ; )

lunes, 3 de octubre de 2016

"Migrantes. México 2014"

Todos somos migrantes en el mundo. Todos cruzamos fronteras,  las nuestras propias muchas veces, con sentido positivo,  para enfrentarnos a nosotros mismo y avanzar. Otra veces, avanzar se convierte en la lucha de la vida y cruzar una frontera significa huir, sobrevivir, esperanza para muchas veces , malvivir. 
La migración es un movimiento que pocas personas realizan voluntariamente. No sabemos el dolor que pasan aquellos que están obligados a pasarlas físicamente abandonando sus familias y sus casas sin saber si volverán a verlos. Durante la experiencia en México escribí estas líneas, dedicadas a esas personas que luchan por pasar fronteras , por seguir vivos, en busca de una vida mejor. 


 
MIGRANTES (MÉXICO 2014)

Vías que transitan a lugares inciertos,
vías de sueños y sentimientos,
vías que se cruzan , que buscan,
vías de valientes guerreros ,
vías de hierro amargo,
vías de dolor y amargura,
vías de paradas sin regreso.
Son las vías de los migrantes.

"Deseos aragoneses (2014)"




"Un besico maño quiero,
quiero yo de tu boca. 
Un besico maño quiero, 
dámelo a mí, 
que ya toca".



LUC I JUNE. JUNE I LUC (2013-2014)

A June y Luc, dos personitas que conozco desde hace un tiempito relativamente corto y que consiguen que sea una “trapella”.


LUC I JUNE. JUNE I LUC

Vull saltar al llit de la Titi!
Vull saltar i fer el "hippy"!
Vull que ens facis el circuït
i que casa teva sigui el Circ Cric!
Vull saltar al teu llit! Titi!
Caure de cul o de genolls,
com si fossin matolls,
tovets i blandets,
com els núvols 
o el cotó fluix 
que no ens deixin blauets enlloc.
Vull que fem el circuït!
I també la “ballaruca”!
Per gaudir amb la perruca
o sense cap altre sentit
només el de ser petit
tenir cor i esperit!


Seguirem el circuït
I saltarem al llit, Titi.
Però et direm un secret:
-Que sembli que ens 
agrada més a nosaltres
que no pas a tu,
sinó semblarà que estàs“piripi”
o una mica “tururú”.

domingo, 2 de octubre de 2016

"Varicela" (2013)



Gracias Anabel Linares, por la inspiración de la conversación. Por hacer que la “VARICELA” tenga nombre y apellidos, porque aquellos chiquitajos y adultos que la padecen, saben de buena tinta que la Varicela no es un virus cualquiera…


VARICELA
Varicela, varicela,
siempre esperando,
a ver a quién pela…
Si a un niño o adulto,
para ti no existe el indulto.
Maligna y despiadada,
varicela: eres mala.
Pretendes crear 
cuerpos con topos,
lo cual es bien bonito,
si no provocaras malestar,
fiebre , incluso vómitos.
Varicela, varicela…
¿Cómo se puede ser así,nena?
Te digo nena,
por no decir despiadada,
porque atacas al cuerpo 
que te da la gana.
Y eso no es así,
antes de entrar pregunta,
porque puede que haya alguien 
que sienta que tu presencia le insulta,
o que tu malestar le asusta.
Varicela, ¿Dónde vas nena? 
Dejando cuerpos con topos, 
preparados para la feria de Abril.
No varicela, porque no todo el mundo,
allí quiere asistir.

Varicela, varicela…
Esfúmate de aquí,
no vales la pena.


Dibujo de :Anabel Linares (2021) 

"Cliente platino"

Breve relato sobre  lo más mísero de las compañías telefónicas: esas esperas, esas charlas eternas…

CLIENTE PLATINO

Soy cliente platino, 
en una compañía. 
Queda muy distinguido 
Y suena diferente,
¡Vamos!¡Que me siento bien!
Así , de repente:

- ¿ES Ud. la señora Platino?
- Sí, soy yo - respondo al instante, alegremente.
- Es que por ser platino, 
tendrá un trato diferente
y empezaré por adecuar mi registro
mi lenguaje y mi formalidad. 
Aunque no me importe un comino
por qué narices llama,
esto es un trabajo 
y me exigen puntualidad,
simular empatía 
y mucha formalidad. 
Y como en cualquier trabajo, señores,
un poquito de frivolidad.
- Disculpe, llamaba por el tema de un abono.
- Sra. Platino, ¡no me diga! Menudo disgusto ¿Pendiente tiene esto? No se preocupe, solucionaremos su problema .Dígame nena. ¡Ay no ¡Qué inconsciente! Lo siento, esto salió de mi mente, pero no lo pienso, no soy un indecente. ¿Desde cuándo tiene usted este tema? 

- Sra. Platino,¡no me diga! Menudo disgusto ¿Pendiente tiene esto? No se preocupe, solucionaremos su problema .Dígame nena. ¡Ay no ¡Qué inconsciente! Lo siento, esto salió de mi mente, pero no lo pienso, no soy un indecente. ¿Desde cuándo tiene usted este tema? 
- Desde que soy clienta platino. Se me subió el título a la cabeza, no sé…Fue como si hubiera bebido litros de cerveza…Y tanto lo gocé y me creí el platino, el oro, el bronce , la plata… Y resulta que ustedes, al parecer me han tratado cual hojalata … Y no he cobrado mi abono… ¡Menuda mala pata! Es que me creí sus palabras, señor… ¿ Es esto de insensata? Las interioricé tanto…
- Sra. Platino, si usted quiere su abono, tendrá que saltar aproximadamente unos 300 teleoperadores ( educados, correctos, todos ellos , muy vendedores) , seguir y contestar preguntas clave, teclear números dependiendo de lo que decida , responder con tono suave…También mostrar seguridad, con toda la red telefónica, será divertido ya lo verá...
Y esto no se acaba fácilmente. Si conseguimos solucionar su problema , la llamaremos de nuevo, al rato o a los dos días; de sorpresa, para que se quede no helada, sino tiesa. Y nos dé su valoración por nuestro servicio, si ha sido satisfactorio o este proceso de abono ha sido peor que un maleficio.

Gracias por su llamada.

"És...Ones...Dones"


A totes aquelles dones que m’estimo, que m’han donat empenta en algun moment, creient en mi i en totes les meves formes ,tot i que no coincideixin, en alguns casos, amb  les d’elles.

És ... Ones...Dones!

DONES DONETES DONOTES
DONES, QUÈ DÓNES! QUÀNTES DONES ESPECTACULARS!
DONES ,A QUI  LI DÓNES? A AQUELLES DONES ,QUE DONEN NADONS,
EMBRIONS DE TOTA MENA: IDEES, CREACIONS, EMOCIONS, PASSIONS, INTERRUPCIONS,
INTERJECCIONS, ESTÍMULS PERPETUS, CONTRAINDICACIONS…
DONES QUE TOT HO ESMENEN… I DIRIGEIXEN A L’AMOR.
COMENCEN AMB PETITES IL.LUSIONS, DELS SEUS SOMNIS TREUEN RAONS
NEDEN ENTRE HORMONES . BONIQUES DONES! I SOBREVIUEN
PLENES, SENZILLES, SÀBIES ,
AMB PITS, CUIXES, SOMRIURES , VALENTES
PER  PODER CAMINAR DE TOT COR A LES PALPENTES,
I CONFIAR EN LA VIDA ,PER DONAR-LA , PER OTORGAR-LA ,PER FER –LI REGALS.
DONES QUE AMB PARAULES MARQUEN RUMBS ,MARQUEN CORVES  I LLUMS…
QUE ESCRIUEN, QUE HAN ESCRIT , QUE HAN CREAT,
S’HAN DIGNIFICAT EN 
UN UNIVERS INFINIT DE LLETRES I PENSAMENTS
EM DÓNES UNA MICA D’AIXÒ TEU?
DONES: NEDO EN AQUEST CAMÍ .

GRÀCIES A TOTES LES DONES QUE DIA A DIA FAN PARAULA VIVA EN PERSONES, EN L’ESCRIPTURA, EN L’AMOR I EN LA PASSIÓ D’ALLÒ QUE VIUEN.