CRITERIO CRETINO

Criterio cretino,

que impide la creación

y pone croquetas por medio.

Criterio cretino

¡Criterio cretino!

¡CRITERIO CRETINO!

¡Por Cristo Nuestro Señor!

Cráter entre nubes ocres 

impidiendo el crecimiento de mi crepúsculo.

De mi hipocresía y mediocridad.

Así siento mi cromática, sí...

Creencia de CRi CRA ¡¡¡CRU!!

¡Cruda!

¡Criterio cretino!

Déjame avanzar entre las costras de las criaturas .

Dame crayones para pintar en  las crisis

Croa, criterio, croa

¿Será el krama?? karma?

Cri, cru...¡¡¡ CRA!!

Cracias por todo.

Ana Adán

30/5/22

AMOR OPAC

Quants dies entre vitralls de vímet sense dir- nos que ens estimem. Ferms però volubles. 

Viure en veritats desvirtuades sovint és molt més fácil,

tot i que emmalalteix 

o crea aquell obscur a la penombra de l ànima.

El dia, però, s aclareix entre  esponges marines i colors elèctrics que impregnen les teves clarors .

És llavors, que ens reconeixem .

Perquè tot i que hi hagi murs esfereïdors, les nostres voluptuoses mans faran per arribar a tu i a mi, 

al dibuix de les figures estranyes i amorfes.

Ana Adán 

30/5 /22

"LA VEU NUA"

Porto el nus a la gola de totes les veus que no dic, prohibides. 

És un lligam que albira la possibilitat de desnuar- se i ésser l' amant etern d' aquell qui vola. 

Un llaç al mig de la nou, forçat a una crida natural,probablement, que no sap si vindrà o no. 

És una veu que no rebutja el fet de la vida, sino la injustícia de quan s' està viu i es respira. 

Una veu que reflecteix un món enmalaltit que no vol veure, però que és inevitable. 

Una veu, ja no més silenciada, que té un propi espai en la soledat. 

Una veu que vol sortir neta i volar lliure, per donar- li pas a l'ànima i a l'eternitat.

Una veu que s' entristeix quan no escolta, perquè llavors no pot explicar.

Porto un nus a la gola,

una veu traïda pel silenci.

Escribí este esbozo en los días de fuerte afonía y @anabel.linares.era, también me dibujó este esbozo.

Texto: Ana Adán

Ilustración: Anabel Linares

21/5/22

"BUIT ROVELLAT"

La memòria oxidada del record tens. 

I la fixesa de l'oblit on s' enmaranyen les idees. 

Però ja no 'importa,

perquè he viscut tota la vida embolicada en estructures de metall, 

que ara no fan mal ( perquè jo soc potser una part d elles).

Què feixucs i freds  els filferros per on recorre la sang!!

Vermell transformat en el temps, 

per aquella experiència, que fa pensar que ja ho ha vist tot 

( o , si més no, una gran part )

i és per això que s' oxida.

S'oxida el cervell, s'oxiden els sorpirs i s'oxiden les emocions. 

I jo mentrestant, resto a l' espera del goig efímer ofegat en l'alcohol.

Ana Adán 18/5/22 (Inspiració en dibuix de : @anabel.linares.era ) 

APARICIÓN

Abro el telon y miro con ojos escondidos y miedosos la muchedumbre. No sé si me esperan a mí o a mi mentira, porque no lo es, ni la mentira, ni yo. Languidez absoluta y zozobra en mi estómago. Alegría al poder contemplar que no me desbordo. Se me encajan las piernas en el suelo y me arraigo a la verdad absoluta. Poco a poco abro la cortina de terciopelo y me destapo. Mi desnudo aparece. Y a pesar de la duda ,continuo. Mi mano derecha se despliega y se despide mientras abandona a su protectora aterciopelada. La luz , primero en su pecho, y poco a poco se difumina en su silueta. Entonces se frena el propio  latido y los ojos dentro de mí se cierran, mientras que la vista del público empieza a escuchar el movimiento venidero atentamente . Son los susurros de mi interior que van a explotar. Y explotan. Soy libre.☺️

Dibujo de Anabel Linares 15/5/22