Avui és el cinquè dia que estic en el "encierro" sense que siguin "Los Sanfermines".
He sortit al carrer per anar a comprar i he seguit el meu planning, ( o millor dit, he intentat ser el més fidel possible al meu horari).
Tinc el cap espès , però no li faig cas. La ciutat està buida i de tant en tant la pena s'agafa fort al meu cor.
Avui era l'aniversari de la meva mare i la meva germana. Ha sigut estrany. Les he vist online, en streaming , que es diu ara. La ciutat està buida i la meva bogeria es desperta amb facilitat.
He anat al Corte Inglés a comprar allò que necessitàvem i ha tingut un moment de voler aparèixer. Encara no li permeto , però crec que durant aquests dies em tocarà deixar-la venir i passar. Que no s'instal.li , però que hi sigui quan vulgui. Això sí, que jo sigui conscient. Bogeria, vine.
Hem dinat molt bé. He cuinat novament un plat exagerat , que després calòricament no cremaré durant el dia ,tot i que jo penso que amb els 45 minuts de zumba , ja puc menjar el que em vingui de gust.
Demà m'aixecaré i faré la rutina d'anar al col.le.
Al carrer no es veu molta gent. El virus s'està propagant. Està fent la seva feina. Potser morim molts. És la realitat, que el meu cervell ,tot i que ho verbalitzo, crec que no es creu i és terrible.
M'he trobat amb els veïns a la terrassa on baixem a estendre la roba . Bé, jo mai baixo perquè el primer any que vaig estar en aquest bloc em van robar. (Ara que m'enrecordo, més tard, a l'habitació de les bicicletes, també me la van robar). Hem estat parlant una estona , ho agraeixo molt. La seva nena passava sovint al meu costat. I és terrible, perquè el teu cap no deixa de pensar: ELLA ÉS UNA PORTADORA DE VIRUS.
La por també s'estèn.
Ara acabaré el meu horari per la rutina de demà. Viure en el sisè em fa estar lluny del terra i se'm fa de tant en tant estrany. Sensació de buit . La bogeria en el buit. La soledat en el buit. El Corte Inglés semblava de pel.lícula , la gent amb mascareta, i ... tot. Estem vivint un temps de pel.lícula.
Ana
17/03/2020
