viernes, 8 de noviembre de 2019

4 poemes a mitja nit.

Sin título de creación.
Y creer todo eso que pienso.
Y negarlo.
Obviarlo.
No acogerlo.
Rechazarlo.
Y ser artífice de una estrategia.
Perdida.
La estrategia nunca sirve.
Gana el que se abandona, sin escucharse. 
Así y solo así, muchas veces consigue
y otras tantas encuentra.

Poema d'amor.
No t'ho creuràs quàntes vegades al dia penso en tu.
I en tu. I en tu. 
I en tu. I en tu. 
I en tu. I en tu. 
I així podría ser eternament.
No t'ho creuràs que és quan connecto amb la serenor que hi ha un buit. 
Un buit on no fa por caure. 
I em llenço.
T estimo.
M'estimes? Oi?
Sí. Sí. Sí. Si. Sí. Sí.
No sents la meva presència? 
No sents que si que hi soc?

Tot just ,mirades entrecreuades.


I si t'escolto, bogeria?
I un día moriré.
I un altre em tornaré boja. 
I un altre l'ànima no podrà sortir per on li toca. 
I un altre, no hi haurà ànima. 
I un altre patiràs. 
I un altre dia algú tindrà el bonic record.
Ésser bona persona no està de moda. 
I en el moment de la sortida, cridaràs.
Voldràs fugir.
Potser l' has matat abans. 
El cap en buit.
No se suporta el dolor.
Mareig. Possible mort.
Perds la consciència.
No escriguis la por. És revifar-la.
(Doble espai)
I un altre día passió. I un altre enamorament.
I un altre dia ,de sobte, solitud. Inunda la tristesa. El gran buit.
I un altre dia, tanques els ulls, perquè l'angoixa passi.
Observa això:bogeria.
No sé si val la pena.
Fora tot és sempre més interessant.
No et creguis tot el que hi ha dins, tot allò que penses,
perquè no tot és ben cert.




Ressó
Ressó d'aquella situació encissadora.
De la copa de vi amagada.
Del somriure mig amagat en els teus llavis.
Del gènere de qui és l'autor que escriu.
Del sofriment de la mare que plora .
Del sofriment establert.
De l'alegria magnificada,
de vegades imposada.
De l'amant que no pretén.
I d'aquell que va passar i se'n va anar.
Ressó d'una vida que no és teva.
I ressó de la teva pròpia essència.

Ambivalència.

Fugir de la incertesa;
del terratrèmol;
de la realitat.

Evasió estúpida.
Canvis amb repetició.

I el pes extern 
de les formes
que passegen
imposades.
I la duresa
d' aquesta fotografia.
que tots hem d'observar i viure.

Ana Adán 2/11/2019