"LA VEU NUA"

Porto el nus a la gola de totes les veus que no dic, prohibides. 

És un lligam que albira la possibilitat de desnuar- se i ésser l' amant etern d' aquell qui vola. 

Un llaç al mig de la nou, forçat a una crida natural,probablement, que no sap si vindrà o no. 

És una veu que no rebutja el fet de la vida, sino la injustícia de quan s' està viu i es respira. 

Una veu que reflecteix un món enmalaltit que no vol veure, però que és inevitable. 

Una veu, ja no més silenciada, que té un propi espai en la soledat. 

Una veu que vol sortir neta i volar lliure, per donar- li pas a l'ànima i a l'eternitat.

Una veu que s' entristeix quan no escolta, perquè llavors no pot explicar.

Porto un nus a la gola,

una veu traïda pel silenci.

Escribí este esbozo en los días de fuerte afonía y @anabel.linares.era, también me dibujó este esbozo.

Texto: Ana Adán

Ilustración: Anabel Linares

21/5/22