Quants dies entre vitralls de vímet sense dir- nos que ens estimem. Ferms però volubles.
Viure en veritats desvirtuades sovint és molt més fácil,
tot i que emmalalteix
o crea aquell obscur a la penombra de l ànima.
El dia, però, s aclareix entre esponges marines i colors elèctrics que impregnen les teves clarors .
És llavors, que ens reconeixem .
Perquè tot i que hi hagi murs esfereïdors, les nostres voluptuoses mans faran per arribar a tu i a mi,
al dibuix de les figures estranyes i amorfes.
Ana Adán
30/5 /22
No hay comentarios:
Publicar un comentario