SANT JORDI (en confitura) 2020

Aquell dia...

Aquell dia en Jordi es trobava malament. Però no era aquell dia, perquè ja feia uns quants que es trobava amb  l'estomac girat i no sabia ben bé perquè. Potser havia menjat alguna cosa que no li havia caigut bé...

- "Pan de mia, potser-  (ell era intolerant) - No parava de pensar. 

El dia d'abans no va sortir de casa per res, perquè el drac encara hi era per la ciutat fent voltes i si sortia , li fotria una bona bafarada de foc al cul...No tenia ganes, no tenia el cos per massa moviment...estava remogut, com baldat i no sabia perquè...

Els dies anteriors també havia sortit ben poc. S'havia acostumat a baixar al carrer només per tirar les escombraries i comprar elements de primera necessitat... 

- Puto drac - pensava constantment.

Però això d'estar ajagut...llavors, era alguna cosa que estava menjant a la que era intolerant? Què li passava?

A més a més  tenia moltes ganes d'anar veure la seva "Rosi". La Rosi era tan especial i  tan bonica...Era, la seva "Rosi" (però que ella mai sentís això, perquè sino li diria que ella no era de ningú i li faria tot un discurs del llenguatge i de les idees que van dintre de segons quines frases...) .  

En Jordi era molt més simple que la Rosi. Ell només tenia ganes d'anar a veure-la  però sabia que els seus discursos, sovint  se li feien una mica complicats ; però aquell mal de panxa ja el feia estar  a casa més dies dels que volia.

I aquell puto drac? Com s'havia ficat un drac a la ciutat de Barcelona i ningú el podia haver aturat? Ja portaven 6 setmanes i encara no estava controlat el tema del drac. Quina bogeria era aquesta que tothom havia d'estar a casa seva? Això que hi hagués un drac a la ciutat passaria a la història...I els herois d'aquesta història també...Perquè havien aconseguit salvar molta gent. 

Mentrestant, passaven hores i a ell , l'única cosa que el distreia, era fer punt i llegir llibres d'autoajuda (però no ho deia molt fort, perquè sabia que sino, més d'un i més de dos, li farien algun comentari, que no tenia ganes de sentir). 

- Ja veus, al final quan et fartes de sentir sempre els mateixos comentaris, obvies els teus i et concentres en allò que t'interessa...Aissshhh...Què farà la meva Rosi?? Aquest llibre d'autoajuda no val per res...I el drac? Què coi he menjat que em trobo tan malament?? Escriuré i escriuré...I un llibre publicaré!!

La Rosi no el trucava i ell seguia amb mal d'estòmac. 

- És tan bonic, quan tens algú a prop perquè et cuidi, que t'acompanyi.

La Rosi estaria , probablement ballant a casa seva, o cuinant , o cusint, o teletreballant...tot i que segurament hauria sortit al carrer...Perquè tot i que hi hagués un drac , ella sortiria a comprar i a tirar les escombraries , com una valenta, com totes les "Rosis" del món...

- Mira, que si l'havia agafat el drac?? Què faria llavors?? Amb qui xerraria per les nits amb una videotrucada??

Es va adormir...

Va passar temps perquè s'adonés que tot allò que havia passat...havia estat realitat. El drac s'havia emportat moltíssima gent i ell era un afortunat, perquè havia pogut tornar a parlar amb la Rosi abraçar-la  i també a aquells que estimava i  perquè li havia fet només una mica de mal la panxa durant uns dies per menjar uns macarrons en mal estat. 

Els llibres ;els llibres  , l'escriptura, el teatre , la música  i la confitura  havien estat la seva salvació durant aquell temps de drac.

BONA DIADA DE SANT JORDI , 2020.

(Dibujo de Anabel Linares 5/7/22)