Llavors ella li va agafar la rosa de les seves mans amb un gest mig atzarós , i mentre se la posava entre els llavis ,la mossegava amb ràbia, i el mirava fixament als ulls, es va començar a despentinar el cabell sota aquell ritme de rumbeta bona que la feia fluir amb lleugeresa. Ell, la mirava bocabadat com un estaquirot.
Després ella, se’n va adonar que el seu drac, aquell que tan poc li agradava, continuava allà. Però es va armar de valent i li va netejar la ferida. El va reanimar i es va pujar sobre d’aquell animalot ben carregada de por, com sempre .Aquell homenot vestit de cavaller no es podia creure el que estava veient i tot i que volia marxar , no podia deixar de seguir cap dels seus moviments ben parat, perquè alguna cosa dintre d’ell el feia romandre allà. S’havia quedat fascinat en veure com aquella “gitaneta” muntava el seu drac.
Després ella, se’n va adonar que el seu drac, aquell que tan poc li agradava, continuava allà. Però es va armar de valent i li va netejar la ferida. El va reanimar i es va pujar sobre d’aquell animalot ben carregada de por, com sempre .Aquell homenot vestit de cavaller no es podia creure el que estava veient i tot i que volia marxar , no podia deixar de seguir cap dels seus moviments ben parat, perquè alguna cosa dintre d’ell el feia romandre allà. S’havia quedat fascinat en veure com aquella “gitaneta” muntava el seu drac.
Un cop va baixar del drac, les seves mirades es van creuar amb complicitat. Tots dos sabien que les seves històries començaven de nou en un altre capítol , amb dracs , roses , noves rumbes i nous rumbs ... en mans del seu propí destí per escriure-les i llegir-les.
Feliç Sant Jordi 2016 ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario