Poema dedicat a l’Anna Llarch, que feia gran ús d’aquesta expressió “estic esgotada tia, ja parlarem”, per la intensitat de la feina. A la Cristina Ruíz, per ser de Mallorca i permetre’m jugar amb els articles salats, amb la seva “sal” ... I a totes aquelles dones ,que tot i poder-se sentir així més d’una vegada i més de dos, no deixen de somriure a la vida, per tirar endavant.
Sento es got,
Es got de
vidre,
ple de vi , de cervesa, d’aigua
de cava …
o d’aiguardent,
què més et dóna
quan pateixes es got ament !
o interioristes tant el cansament
que necessites prendre’t un es got
per trobar-te més inconscient,
i continuar treballant com una bèstia
i tenir desperta la teva ment.
Va senyor cambrer… Es got !!
Vull una d’ es got…AMEN’T per ser
tan autosuficient.
Potser de vegades no cal,
I s’ha de ser més imprudent?
Va…Es got!!
No vull escolar la ment, ni la gent,
Només vull beure de s’es got... AMEN’T
No hay comentarios:
Publicar un comentario