Sort, que demanar ajut en alguna ocasió, m ha donat l'oportunitat de viure en allò que jo volia, perquè he entès qui sóc i m' he sabut estimar. Això m 'apropa més al meu camí. Un camí, senzill però suntuós i ple de paradetes voluntàries ( No ho diria mai, que són voluntàries).
Faré la meva família de teatre. Tot va començar el setembre passat i ha anat aturant- se, però ningú va dir que aquesta feina fos fàcil.
Acabo pensant que son aprenentatges i associacions errònies ,però deu n' hi do. Que torni a girar de nou la truita.
Vam fer com 3 o 4 intents de cantar l' aniversari feliç.
A casa meva, de vegades no ho saben , ni sembla, però ma mare i la meva germana són les reines de l humor ( O jo, soc molt agraïda)
Quan comencen a cantar- me ( fem el ritual tradicional de entrar el pastís cantant), no sé perquè , ma mare agafa el to de missa aragonesa, de segle passat de les iaies del seu poble ( clar, ella és tb iaia però jo no la considero). La meva germana, llavors que sent aquest " tonillo" que tant riure ens fa i que ens transporta a una situació concreta, s'anima i comença a cantar com ella. Jo, esperant per bufar les espelmes. Les veig i m'entra el riure, perquè no estic acostumada a que la Judit faci això, i quan ho fa...Li agraeixo eternament.
Ma mare ,a la segona vegada d'haver ho de repetir , comença a dir: Venga va! I comença a cantar ràpid i a insistir perquè demani el desig. " Te deseamos todos ...( I afegeix:" y sobre todo tú madreeeee...").
Demano el desig. Tenia vàrios , sempre en passa. He sigut concreta i l ' he demanat fort. Bufo amb aquesta "carota" de la foto.
Gràcies vida per fer me gaudir 39 anys de tot això. Tant de bo em facis el regal de regalar- me com a mínim, 39 més.
Juliol- Agost 2019
