L' estiu que va i ve

No m hi cabien tantes errades escrites sobre el paper. El camí de tants " i si" , de tants, " no" i de tants " tinc por".
Sort, que demanar ajut en alguna ocasió, m ha donat l'oportunitat de viure en allò que jo volia, perquè he entès qui sóc i m' he sabut estimar. Això m 'apropa més al meu camí. Un camí, senzill però suntuós i ple de paradetes voluntàries ( No ho diria mai, que són voluntàries).

M agradaria tenir menys pardals al cap. O millor, tot i tenir- los, que alguna vegada es quedin al niu. Tranquils, que tampoc passa res. Segurament soc una afortunada per tenir pardals...

Aquest setembre m' agradaria començar el C2 d'anglès, o fer francès ( que el tinc pendent) o euskera.
Faré la meva família de teatre. Tot va començar el setembre passat i ha anat aturant- se, però ningú va dir que aquesta feina fos fàcil.

Ha tornat El patiment del canvi al meu cos. I jo li he de dir: Benvingut!!! No se'm fa gens fàcil...I a més a més, tot i que no vull, de vegades ho faig: em comparo i penso que per què en aquest mateix trànsit jo m ' ofego i un altre el salta...
Acabo pensant que son aprenentatges i associacions errònies ,però deu n' hi do. Que torni a girar de nou la truita.

El dimecres, vaig bufar les espelmes del dimarts. Ho vaig fer també el dia 30. 39 espelmes, 39 anys, trenta i... Tots. Ma mare va cuinar un pastís , i òbviament , després de les crítiques de Masterchef meves i de la meva germana, el Luc va seure amb mi i vam bufar. Em va encantar que volgués fer- ho amb la Titi. Es fan grans, i soc conscient que el dia d' abans havien donat pas als petits perquè ho fessin ( allò de bufar les espelmes). T' estimo nebot. T' estimo neboda.
Vam fer com 3 o 4 intents de cantar l' aniversari feliç.
A casa meva, de vegades no ho saben , ni sembla, però ma mare i la meva germana són les reines de l humor ( O jo, soc molt agraïda)
Quan comencen a  cantar- me ( fem el ritual tradicional de entrar el pastís cantant), no sé perquè , ma mare agafa el to de missa aragonesa, de segle passat de les iaies del seu poble ( clar, ella és tb iaia però jo no la considero). La meva germana, llavors que sent aquest " tonillo" que tant riure ens fa i que ens transporta a una situació concreta, s'anima i comença a cantar com ella. Jo, esperant per bufar les espelmes. Les veig i m'entra el riure, perquè no estic acostumada a que la Judit faci això, i quan ho fa...Li agraeixo eternament.
Ma mare ,a la segona vegada d'haver ho de repetir , comença a dir: Venga va! I comença a cantar ràpid i a insistir perquè demani el desig. " Te deseamos todos ...( I afegeix:" y sobre todo tú madreeeee...").
Demano el desig. Tenia vàrios , sempre en passa. He sigut concreta i l ' he demanat fort. Bufo amb aquesta "carota"  de la foto.

I després de bufar m'agafo ben fort la mà al cor, tancant els ulls.
Gràcies vida per fer me gaudir 39 anys de tot això. Tant de bo em facis el regal de regalar- me com a mínim, 39 més.

Juliol- Agost 2019