Vull viure en un castell…
Protegida per un drac,
que tregui foc pels queixals
per si hi ha un atac!
I si no tindré un martell,
per si de cas em dona un rampell!!
D’eufòria o de ràbia…
Però per això,
millor tenir una gàbia.
I tancar-me jo sola,
al racó del pensament.
Vull viure en un castell,
que tingui un roser,
(a l’entrada, si us plau),
que no punxin les espines
i facin olor de pastanaga!
Seria ben estrany!!
Però segur que faria el negoci de l’any!!
Vull viure en un castell,
com l’aristocràcia,
i ser una princesa.
(Això faria molta gràcia!)
I portar una cotilla o una faixa
I seguir les normes
(de dona ben assenyada)
Oh, no!…
Això trencaria totes les meves formes
i a més a més,
aixafaria les meves corbes.
I no ho podria suportar,
i finalment, hauria d’escapar.
Vull viure en un castell,
i que em toqui morir
desafortunadament,
a la tómbola,
menjada per un drac vell!
Oh no!
Quina poca il·lusió,
ser de l’ou, el rovell.
Potser no és bona idea,
la de viure en un castell,
i és millor tenir un vaixell,
com si fos una pirata
que em porti a Palafrugell
i allà a la vora del mar,
sentir que la llibertat esclata,
dintre del meu cervell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario