Avui un company de l'actual Institut on treballo , en entrar a la sala de profes ("Bendita sala de profes, la echaba de menos" , penso dintre meu) m'ha dit : Ana, llavors, tu , els fas meditació dintre de l'aula?. Jo li he contestat alegre la veritat , percebent d'alguna manera que li agradava aquesta activitat i hem començat a parlar una estona. Ell està fent les pràctiques. Jo li comento , que realment, el centre on està "és el paradís"; tot i que després quan hi penso...dic... no m'agrada dir això, perquè no és cert. Perquè Badalona era un paradís, perquè Mollet també ho va ser, perquè Montjuïc també m'agradava...Dir segons quines frases ,és entrar en una espiral...a la qual no vull entrar i si mai hi entro, llavors m'agradaria sortir. Quan li parlo del paradís , és perquè no es troba problemàtica social...però llavors me n¡oblido, que potser aquí la problemàtica és pitjor (vull pensar que no) , però que és de tipus moral.
Bé, la conversa ha anat a més i li he acabat convidant a una classe. Quan vulgui. Ell és una mica més jove i estic convençuda que em podrà donar més idees d'innovació que no pas aquesta gent, que pensa que mai es canvia...
Ja de primeres , a nivell personal hem compartit "El diari de les coses boniques". M'ha dit que ell escriu cada dia, les coses boniques que li passen. Sigui el que sigui, és a dir, alguna cosa que ha vist, una foto, un paisatge...Qualsevol cosa hi val. I és que és ben cert. M'ha explicat que se'ns oblida que el cervell és transforma , perquè és plàstic i que és un gran exercici.
Avui començaré aquest diari i aquesta conversa agradable, quedarà reflectida al "diari de les coses boniques". Gràcies.
Ana . Novembre 2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario