VEÏNES

Quan vam decidir el viatge a Oporto de les veïnes , pensava en que les "veïnes" de la meva mare, van ser les que , en el seu moment la van ajudar a sortir d'una depressió. Sempre ho ha explicat : Nos apuntamos a nadar con la Trini, la Loli. El salir de casa me ayudó mucho.

El meu viatge amb les veïnes no m'ha salvat ,per sort ,d'una depressió, però sí que m'ha animat i m'ha fet veure novament, que, el món, per sort té persones molt boniques, disposades a compartir-lo ,amb les nostres misèries i les nostres alegries.

Quatre dies perquè la Patri, en un moment de cert desengany amorós, amb les ganes de sortir cap endavant ho va proposar...Sempre ens excusarem en que és la més jove i en el desengany, però en realitat, totes vam dir: Vinga, som-hi! Let's go. S'havia de provar. Tants anys vivint al mateix bloc i l'! d'octubre del 17 ens ha unit. Daleee grupo de Whatssap!!

El Quit de la qüestió, "no portar cap pla muntat". Tot espontani, molt de relax...Inclús en algun moment massa...La Gaua era la que més nervi de viatge tenia. "Nervi de viatge", em refereixo a aquell nervi que ve quan viatges ,que fa que vulguis fer coses i veure-ho tot, perquè potser mai més tornes...

Totes l'enteníem, però penso que va ser d'aquells viatges on pràcticament havíem cedit la reponsabilitat les unes sobre les altres...I ben bé no sé perquè. Bé, jo si. M'he notat esgotada.(mentalmwnt)

Una començant de nou amb el novio, l'altre perdent el temps (o no) amb un tio que, malgrat i ser bon tio, apuntava en un punt molt important on ella volia ,però en la resta a altres bandes; l'altra ho acabava de deixar amb la parella i les altres dues...bé. Una amb les coses força clares, i sobre tot sense patir i l'altre esperant fer un viatget amb la parella.

¡Momentazo! Creuar un pont amb la Tina al costat ,preguntant per les croquetes i la beixamel. La motxilla de la Patri és molt xula i a la Mati l'he perdut.Com es nota que les alçades no li fan por. Fer pinya, equip, grup. Mira cap endavant, agafada de la mà de la Gaua..i tot i que si que m'he adonat...Estic a Vila de Gaia!!!!

Em tremola mig cos ,però podem anar a beure aquests vins ,he creuat El super pont!

Més tard el vi ens decepcionarà una mica. Ja sabem,doncs, que el gelat i el dolç , mai ho farà.

Obsessió per les croquetes de bacallà amb formatge. I al final abans d'anar a l'aeroport arriba la Gaua amb la caixeta. Va anar realment bé, que el seu nervi estigués més despert que el de la resta...

La Gaua em dona la mà quan l'avió comença a pujar. Em sento bé , m'agrada i també em va bé, no m'enganyaré. Li dono jo a ella.

Arribem a Barcelona. De sobte la Patri i la Mati s'aixequen i m'enganxen una medalla pel meu aniversari al pit. La noia de Vueling diu amb la veu postissa:

- Hemos llegado a Barcelona donde el tiempo es agradable. Felicitamos a Ana ,que hoy es su cumpleaños.

Jo, m'emociono en sentir-ho. La Gaua quasi em fica un moc i em fa creure que ho saben per les "targetes d'embarcament". Ric i m'enrecordo del meu cunyat i la meva germana que sempre me les "colen".

Abans de sortir de l'avió ens fan esperar 15 minuts (agobiants) .

Anem a buscar el cotxe. Sento la veu de la Tina dient de nou: Veïnes això no és el que jo no m'esperava. Em fan un súper detall, perquè continuï escrivint la història...Todo se andará or to be continued...

Bons vins que no faltin mai.

GRÀCIES VEÏNES.

(Fotografies de Paula Català)