cumpliendo obligaciones...
Bucle, looping ,boomerang,
circulitos , vienen y van…
Cuadrados y triángulos, escalenos
e isósceles...Pasemos a pentágonos ,
hexágonos o busquemos
formas nuevas… ¿acaso podemos?
Porque me aburro como un día
sin pan…
Ana -
lunes, 29 de enero de 2018
sábado, 27 de enero de 2018
MIRAR ELS NÚVOLS
M’agradava tant
mirar els núvols que m’havia perdut mil vegades en ells pensant que aquell gris,
blanquinós , dens i infinit em permetria la llibertat dels meus somnis. Sé que
ho continuaria fent, perquè això venia de sèrie.
Però ben bé aquell
somni no era cert, o potser si. Arribava el moment de prendre decisions , que pensava
que eren definitives, com sempre, i mai m’adonava que res era així, que res era
definitiu , que res era infinit, com l’home mateix a la terra (Merda! Quina llàstima,
JO VULL SER INFINITA!)
Però tenia la
capacitat de fer de qualsevol cosa un món sencer, amb tot el que allò
comportava: seria capaç de sentir l’alegria més plena i el dolor més profund. I
tot allò era real, perquè a les meves vísceres se sentia el batec de l’angoixa
com la del goig de la felicitat; perquè el meu interior rebia somriures i plors
i els feia seus.... I eren seus…
Voler desfer-se’n d’això
era una lluita continua, i després de molt xerrar i xerrar (Donava gràcies al cel per haver-me donat la
capacitat de la “xerrameca”) , havia d’acceptar que no m’havia de desfer de res
meu, que tot ho havia d’estimar. TOT,
inclús la part més fosca , que era d’un obscur ennegrit sever, d’una intensitat
opaca que ofegava. (Quina mandra!).
Que perdre’s entre
els núvols no era dolent si de tant en tan sabies observar i afrontar què
passava sota d’aquells núvols, i si de tant en tant, t’arriscaves a veure i
sentir el que hi havia fora de tu mateix i a acceptar-ho, sense canviar res
teu, però respectant-ho i fent tot el possible, perquè aquell viatge entre
núvols un dia coincidís una miqueta amb allò que passava sota d’ells.
Ana ,Gener 2018
domingo, 24 de diciembre de 2017
I PER NADAL...
I per Nadal …
Ens trobarem un cop més amb la família, ens posarem tips de menjar i
tornarem a dir això de :
-Estic massa tip. Ja se sap, aquests dies com són. Ups !, m’engreixaré
i després tocarà aprimar-se . ES menja sense voler, sense sentit, sense ànim i
per inèrcia.
(Tot això, òbviament, ho direm amb una copa de vi o de cava a les mans acompanyada d’algun
aperitiu o torró)
Ens alegrarem de trobar-nos amb els tiets i els cosins o els pares i ens cansarem perquè tot
plegat, tres dies seguits amb família, per a molts…és massa. (Òbviament això no
ho direm, perquè no toca i perquè un cop a l’any que ens trobem...Potser no fa mal)
Amunt i avall amb els nens, i
tenir el plannig fet de cada dia per saber on toca anar. I escollir el modelet
o roba diferent per canviar. I d’altres prepararan el dinar amb l’alegria de
sempre perquè mai és un problema cuinar per 20. I si aquest any ,algú nou ha d’aparèixer...Doncs
que s’apunti al carro, no vindrà d’un plat!!
Obrirem regals , si hi ha nens i si tots som adults, ja veurem, perquè
sovint la il·lusió fa mandra quan ets gran, perquè jugar no està de moda,
perquè els jocs són pels nens...(Quina errada!!).
I així passarem tres dies.
I
després cap d’any. Buscarem un pla si és que no el tenim . I de sobte tindrem 20 o potser és l’any on et trobes més penjat
que un fuet i anar-se’n a dormir després de les campanades, no és una opció
dolenta...De qualsevol manera entrarem en el 2018. I vindran els reis. I
tornarem a dinar junts i ens menjarem el tortell i a algú li tocarà la fava i
haurà de pagar i a un altre li posarem
una corona de rei momentània perquè la gaudeixi. I viurà d’il·lusió efímera. O
no, perquè al cap i a la fi, depèn d’el que esculli.
Llavors, s’hauran acabat les festes.
I suposo que com la majoria, si després fem la reflexió , no ens tocarà
un altre que sentir-nos agraïts. Agraïts amb la vida. Per tenir una família i
poder discutir amb qui sigui d’ells i fins i tot cagar-te en ells, si s'escau .
Per poder escollir entre 2 o 3 plats exquisits. Per poder optar a tenir il·lusió
essent adult i per veure i sentir , que
això (tenir-ne màgia, il.lusió) és meravellós . Per poder dir que a
algú se li ha oblidat la planta vermella i que s’han oblidat de tu perquè no t’han
portat el ramillet de la sort. Per poder parlar de que aquest any de nou , ens
ha tocat salut de nou....
Perquè hi ha moltíssima gent que no hi viu la naVIDAd , com tocaria
viure-la.
I perquè crec que en molts casos, som una gran majoria (en molts
diferents aspectes).
Molt bones festes a tothom i feliç any 2018. Els millors desitjos per a
tothom.
I llarga vida als pallassos.
I llarga vida als pallassos.
Ana Adán . 24 de Desembre 2017
miércoles, 22 de noviembre de 2017
Y NO TE DEJARON SER
Y no te dejaron ser
Y no te dejaron ser.
Ni pensar,ni sentir ,
ni ver, ni soñar.
Tenías 21 años y no te
dejaron ser.
Ni opinar libremente,
ni crecer, ni vivir.
Probablemente por cómo
pensabas,
o por quién eras,
o por lo que amabas
o por lo que creías…
O simplemente fue la
envidia,
o el terror o el
deber.
No te dejaron.
A ti, Leonardo Muñoz
Perales y a todas aquellas personas que perdieron la vida bajo el gobierno
franquista y de las que nunca más se supo.
A los 15 de Pomer.
Por el derecho a la
recuperación de la memoria histórica
miércoles, 8 de noviembre de 2017
Cuando alguien te quiere
Cuando alguien te quiere ,se queda.
Cuando alguien te quiere ,se queda, no se va, no
da largas, no evita, no huye. Cuando alguien te quiere, entiende ,comprende,
mira y abre los ojos primero hacia su ser y luego hacia el tuyo, porque eres un
igual. Cuando alguien te quiere.
Porque en el "te quiero" , debo demostrar tus deseos y no únicamente los míos.
Cuando alguien te quiere debe ser una compensación
de dos partes, no únicamente de una.
Cuando alguien te quiere. Responde.
Contesta. Se enfrenta. No lucha. Adelanta. Vence.
Cuando alguien te quiere.Te abraza y te acompaña. Cuando alguien te quiere.
Se entiende que no es solo un "yo", que también hay un "tú" y que , lo más importante, hay un nosotros. Se lo cree. Cuando alguien te
quiere.
Se necesitan palabras de ternura y de cariño. Se
necesita claridad, transparencia, comprensión, dedicación. Cuando alguien te
quiere.
Cuando alguien te quiere, no es el apego o el
deber quién manda. O sí. Porque cuando se quiere también existe la
responsabilidad. Cuando alguien te
quiere, te abraza. Con todo lo que abarca ser uno. Cuando alguien te quiere manda el alma.
Cuando alguien te quiere, se queda, no se va.
Ana. Octubre 2017
Quiero ser
Quiero ser mínimamente
tan fuerte como tú lo eres.
Pragmática y menos
emotiva.
Pragmática y
(aparentemente )menos emotiva;
como tú lo eres, como yo lo soy.
Quiero ser fuerte y emotiva.
como yo lo soy, como tú lo eres.
Quiero que me dé igual,
el número de veces que falle.
Como yo soy, como tú eres.
Y quiero aprender a cada paso,
como tú lo haces , como yo lo hago.
Y tirar siempre
adelante.
Y tener la mente
abierta.
Y poder hacer lo que
quiera, fuerte.
Y saber caminar en lo
mío,
Y respetar siempre lo otro.
Como tú lo haces. Hacerlo mejor.
Quiero ser una parte de lo que tú eres,
junto a otra parte grande mía,
que sume.
que sume.
Ser fiel a mis
principios.
Luchar por hacer posible mis más preciados deseos.
Cuidar mis sueños más valiosos.
Cuidar mis sueños más valiosos.
Como tú lo has hecho.
Como continúas haciendo.
Como yo he aprendido y hago.
Como yo he aprendido y hago.
Quiero que cada día ,
siga siendo una afirmación en la vida.
Como tú lo eres. Como yo lo soy.
martes, 23 de mayo de 2017
PETIT POEMA PER SOMIAR COM QUAN ÉREM O SOM PETITS.
M’imagino que somio,
desperta o amb els ulls tancats,
que camino a poc a poquet,
per un camí desfilat.
desperta o amb els ulls tancats,
que camino a poc a poquet,
per un camí desfilat.
M’imagino que somio ,
desperta o amb els ulls tancats,
que camino ben de pressa,
per aconseguir allò desitjat.
desperta o amb els ulls tancats,
que camino ben de pressa,
per aconseguir allò desitjat.
M’imagino que somio,
que pinto amb el cor de l’ infant,
que desprèn tota la puresa
per tirar sempre endavant.
que pinto amb el cor de l’ infant,
que desprèn tota la puresa
per tirar sempre endavant.
M’imagino que somio .
Suscribirse a:
Entradas (Atom)