Tres dracs flacs que juguen a escacs,
- Com que tres?
- Sí! Aquest any s'han triplicat!!
- Oh, Déu meu! Ja els veig!
Sobrevolen els caps
del Jordi i la princesa,
i veig que aquests dos,
no són uns cracs (de la defensa personal,vull dir)
i s'amaguen en els llacs...
- Però i ara! Què dius!
Tres dracs, no tan flacs
diuen: NYAC, NYAC; NYAC, NYAC!
Intenten fer atacs.
Volen treure foc pels queixals
i només foten crits aberrants
perquè el Jordi i la princesa
han agafat uns caiacs
i han fugit amb uns polacs.
- Quina bajanada!
Tres dracs flacs ...
De la ràbia, als seus nassos, uns royancs.
Un càstig del destí:
Finalment s'ensopeguen i... PATACS!
Ja no treuen focs,
simplement els hi cauen els mocs
Ja no llencen aquells crits
que neixen als pits.
Tres dracs flacs,
s'han refredat,
i per això porten els anoracs
i beuen els seus conyacs
i el que millor podrien fer,
és amagar-se
dins dels seus sacs,
i deixar al Jordi i la princesa
gaudir dels seus espinacs.
BONA DIADA DE SANT JORDI, 2024
Ana
Buen poema, Ana. Por cierto, últimamente te prodigas poco.
ResponderEliminarEspero que te encuentres bien.
Abrazos
Luis, es cierto, este año estoy escribiendo poco y es de las cosas que más me gusta hacer...Algo debe cambiar...
Eliminar¿Cómo estás? A ver si en septiembre tomamos un café. Un abrazo, Ana